PANORÀMIC 2020
EXTIMITAT 15-10-2020
Aquest festival d'art que vam anar a visitar està ubicat a Roca Umbert (que és l'antiga fàbrica tèxtil de Granollers que avui en dia està adaptada per realitzar exposicions i altres activitats culturals). En aquest hi trobem diferents projectes audiovisuals o fotogràfics de diferents autors.
Nosaltres vam assistir concretament a dues expossisions. La primera va ser "Time on quaaludes and red wine" d'Anna Galí, i seguidament vam visitar la de "Las Muertes Chiquitas" de Mireia Sallarès. La segona ja la vam visitar el darrer any, però aquest cop la autora va poder estar-hi en primera persona i explicar-nos diferents aspectes.
"Time on quaaludes and red wine" - Anna Galí
Abans d'anar a visitar aquesta exposició i poder fer-li unes preguntes a l'autora, vam
visualitzar a classe un audiovisual creat per la mateixa Anna Galí i una petita entrevista
que li van realitzar.
El vídeo que vam veure a classe era un audiovisual que havia fet l'autora sobre el seu fill,
el qual va morir per sobredosis. Al vídeo es veuen escenes ordenades cronologicament del
seu fill Tomeu, el protagonista del projecte.
El dia que ja vam anar a l'exposició, aquesta estava a la sala de Dents de Serra, disposada a una llarga paret blanca. En aquesta es trobaven les imatges, els objectes, els dibuixos, els papers... que formaven l'exposició.
Primer de tot apareixia un grup de imatges, objectes i dibuixos que estaven relacionats amb l'infancia que va viure en Tomeu, que era igual que la de qualsevol altre nen.
Seguidament més endavant a l'etapa adolescent, ja podem començar a veure que les fotografies estan més relaconades amb les drogues, amistats i relacions del protagonista. Hi havia fotografies de les comandes de droga que feia i tota la part econòmica de vendre-les, també hi havia moltes imatges que en Tomeu guardava o penjava a les xarxes socials, i es pot interpretar que ho guardava allà perquè ell les veia com a algú en qui confiar i on podia deixar els seus secrets i històries personals. També hi ha moltes escrits seus, els quals els has de llegir amb atenció i amb calma perquè realment impacten bastant.
Al final quan ja vam acabar de poder visualitzar l'exposició, vam tenir la sort de poder fer-li unes preguntes a
l'autora Anna Galí. Al començament, a tots se'ns va fer extrany preguntar-li coses ja que realment és un tema
delicat, però més endavant quan ella ens va començar a explicar perquè ho va fer i com es sentia vam deixar
anar les nostres preguntes tant interesants. Ens va explicar que inicialment no tenia la idea de fer una exposició,
sinó que volia entendre perquè el seu fill es sentia com es sentia i quin motiu el va fer acabar així. Li va costar
molt poder obrir i accedir a l'ordinador d'en Tomeu, però quan ho va aconseguir, va ordenar-ho i endreçar-ho tot
i va compendre el que havia passat. El projecte l'ha pogut realitzar gràcies a un curs al qual assistia, per això més endavant va pensar en fer una exposició. Va comentar-ho a la seva família i tots van estar d'acord aixi que ho va
tirar endavant.
Concluint, va ser una exposició que em va impactar i que realment em va fer reflexionar de les coses que viu cada persona i que tu no saps. L'Anna Galí té una actitud molt admirable i ha estat molt forta al dur a terme la creació d'un projecte tan personal com aquest, amb el qual també pot ajudar a altre gent.
"Las Muertes Chiquitas" - Mireia Sallarès
Aquesta exposició ja la vam visitar l'any passat quan estava exposada a "Feminismes" al CCCB. El primer cop que la vam visitar desafortunadament no vam arribar a parlar amb l'autora, però aquest darrer cop, vam tenir l'oportunitat de fer una xerrada i que ens expliques el projecte en persona.
Ens va anar explicant l'exposició mentre la miravem cosa que va fer que seguisim molt bé les seves paraules. La sala estava dividida manera que hi ocupessin totes les obres; en una paret una gran fotografia feta per l'autora, una taula amb tot tipus d'informació, un audiovisual (que no vam poder veure per problemes tècnics)...
L'exposició de "Muertes Chiquitas" està basada en els orgasmes. Inicialment a Mireia Sallarès li van donar una beca per tal de poder anara a dur a terme la creació del projecte, però realment ella no va dir que el faria sobre els orgasmes ja que trobava que era "complicat" d'explicar. Al avançar el temps cada cop va anar agafant més confiança en el seu projecte i es sentia més segura d'explicar-ho. Afirma que també va ser així perquè les dones mexicanes que apreixien en el seu treball ho explicaven sense problema i va veure que no s'havia d'amagar de res. Al tenir més confiança, l'autora ens diu que sentia el que explicaven les dones mexicanes cada cop que hi parlava amb elles.
Aquesta exposició ha estat exposada a molts països del món, fins i tot a EEUU. Tot i haver-la fet fa 14 anys, encara s'exposa i està avtiva i a més a més l'autora també va dur a terme un llibre on ens parla d'aquesta.
"Sense intimitat" - Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita
Aquesta exposició, tot i formar part del Festival Pànoramic 2020, està situada al Museu de Granollers. Al visitar-la vam tenir la sort de que hi pogues estar Andrés Hispano, que és le comissari de l'exposició. Va estar present durant tot el recorregut de l'exposició i ens va estar explicant detalladament cada apartat d'aquesta.
Aquesta exposició bàsicament del que tracta és sobre la poca intimitat que tenim i que ens la roben sense adonar-nos, ja actualment estem molt exposats a internet i a les xarxes socials. Sense controlar-ho ni volguer-ho hi podem acabar apareixent, encara que hi ha vegades que ens hi exposem nosaltres mateixos.
Al mig d'aquesta exposició, s'hi troba un confessionari en forma de crítica i/o humor, ja que en aquests representa que tu hi anaves per confessar els teus secrets i hi havia una única persona que els escoltava, que és realment el que passa actualment amb els mòbils.
Personalment la part que em va agradar més va ser la de les imatges del Google Maps. No sé exactament per quina raó, però em va cridar molt l'atenció el fet de que les persones que hi apareixen no saben que els han fotografiat d'aquesta manera i que tothom pot accedir-hi a través d'internet.