GLOSSARI

CÒMIC:

​

Còmic: és un gènere artístic, narratiu i gràfic basat en explicar una història per mitjà de personatges, els quals apareixen fent alguna acció dibuixada en una successió de vinyetes.

​

Vinyetes: és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat.

​

Bafarades: és el fragment de text d'un còic, que normalment està envoltada per una línia més ho menys ovalada i es col·loca al costat d'un persoantge que representa que parla. 

Onomatopeies: és una paraula o un grup de paraules que imiten un so que no és propi del llenguatge humà, com per exemple un cop, un xiuxiueig... 

​

Cartutx: és una mena de cartell que es troba o a la part superior o enllaçant dues vinyetes consecutives.

​

Format: és la relació entre l'enquadrament, la vinyeta, l'espai i temps real. Dona ritme a la història. També és veu representat l'enquadrament del paper, pot ser de qualsevol forma.

​

Metàfora visual: Consisteix en representar visualment un estat d'ànim, sensació o idea a partir d'un objecte/element.

​

Figures cinètiques: Al no haver.hi moviment alcòmic, aquestes figures treballen per reflectir el dinamisme real.

Gutter: Espai entre vinyetes.

​

Vinyeta tancada: està limitada per tots els costats. Pot tenir qualsevol forma tot i ser més comú la rectangular. És la que té més semblança a un pla de cinema.

​

Vinyeta oberta: no te cap tipus de límit. Els dibuixos es poden sortir de les bores. També ens ajuda a no determinar un espai temporal.

​

Vinyeta interior: es troba dins de la vinyeta més gran. Serveix per mostrar detalls o fets que es realitzen en el mateix temps que l'escena.

​

Vinyeta exterior: Separades de la resta per carrers o màrges de la pàgina.

​

Còmic eròtic: Es caracteritza per l'explotació d'elements relacionats amb la luxúria, on inclouen la temàtica eròtica, l'homoerotisme, la presentació del nu i el semi-nu, temàtica relacionada amb la sexualitat i presentació d'escenes explícites.

​

Còmic biogràfic: còmic que explica la vida d'alguna persona, normalment depersonatges famosos. Va lligat al còmic històric, perquè sovint els personatges han destacat en la història.

​

Còmic històric: còmic que recrea esdeveniments històrics.​

​

Còmic de ciència-ficció: còmic on les històries que es narren es desenvolupen en temps diferents com el futur, el passat, en dimensions  o simplement en altres planetes. 

​

Còmic de superherois: còmic on hi apareixen personatges de ficció on generalment tenen superpoders. Els còmics més reconeguts són Marvel i DC Còmics.

​

Còmic de terror: còmic on s'inclouen elements o personatges sobrenaturals per donar por. També hi poden apareixer fantasmes, sang, cadàvers o zombis. 

​

Còmic d'humor: còmic on l'estil, el guió i la història en si està pensat per fer riure.

​

Còmic d'aventures: còmic que pertany al gènere d'acció, el qual és molt popular dins del còmic. Narra una història d'acció i és de caràcter realista.

​

Còmic bèl·lic: còmic ambientat en les guerres modernes des de principis del segle XX, hi ha especial atenció en la Segona Guerra Mundial.

​

Còmic western: còmic ambientat sobretot en la conquesta de l'Oest dels Estats Units. També hi ha d'altres que s'ambienten a Mèxic i l'empremta de la colonització hispànica d'aquelles terres, per Canada i la colonització Francesa o pels indis d'Estats Units.

​

​

CINEMA:

​

Cinema: disiplina artística vigent des del 1824. Consisteix en la captació d'una fotografia però en moviment. El mètode inicial és molt diferent a l'actual, ja que acabans s'ajuntaven un munt d'imatges estàtiques per crear el moviment, en canvi ara tenim l'eina per gravar de manera automàtica.

​

Cinema d'autor: gènere cinematogràfic on l'única característica és la singuralitat de l'autor. El propi director de la pel·lícula ha construit unes característiques singulars que creen una propia característica de les seves obres. Un dels autors més destacats és Pedro Almódovar.

​

Cinema Expressionista: moviment cinematogràfic que tracta de deformar la realitat. Va aparèixer en els últims anys del segle XIX i a principis del XX.

​

Cinema Dogma 95: moviment cinematogràfic de la dècada dels 90.  Tracta de recordar l'essència del cinema, deixant de banda del seu pressupost. Volen demostrar la puresa del cinema. 

Cinema Surrealista: moviment cinematogràfic nascut a França a inicis del 1900. Es caracteritza per expressar conceptes poc convencionals, que puguin arribar a crear certa incomoditat o curiositat al públic. D'aquest amanera, utilitzaven temàtiques antifeixistes, eròtiques, psicoanalítiques etc. 

​

Cinema Soviètic: moviment cinematogràficq que durant molt de temps va ser un dels més importants del cinema europeu. Les imatges són de tipus documental i no s'assemblaven a les propies de Hollywood. 

​

Cinema Nouvelle Vague i Free Cinema: moviment cinematogràfic del nou grup de cineastes francesos, originat a finals de la dècada de 1950.  Trenca les seves convencions de manera voluntària, i al mateix temps homenatjava els aspectes positius del cinema comercial.

​

PUBLICITAT:

Publicitat: És una tàctica de màrqueting que involucra pagar per espai per promocionar un producte, servei o causa. Els missatges promocionals es diuen anuncis o anuncis de curt. L'objectiu de la publicitat és aconseguir la major quantitat de persones que estiguin disposades a pagar pel producte o servei d'una companyia i atreure'ls perquè el comprin.

Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.

Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.

Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària

Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.

Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.

Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.

Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.

Postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.

 TERMES: 

Cinemagraph: És l'art de crear imatges que contenen parts amb moviment, semblant als GIF's, però amb la petita difència de que al cinemagraph només està una part de la imatge en moviment, no tota.

Fotografia Lumen: Va ser heredada de les tècniques que feien servir els primers fotogràfs. 
Aquesta tècnica crea delicades imatges per contacte sobre una superfície fotosensible sense la intervenció d'una càmara o objectiu. Només consta de l'acció dels rajos ultravioleta provinents del sol. 

Collage:  És una tècnica pictòrica que consisteix en realitzar una obra amb objectes superposats entre si o enganxats a un suport. Es pot fer servir: fusta, papers, diaris, pells, revistes, fils, fotografies...

Kitsch: És un tipus d'estil escultòric o de qualsevol altre font, Aquest estil es caracteritza per ser colorit, estravagant, tenir diferents formes i ser cridaner.

Publicitat: Tècnica amplicada als mitjans de comunicació de massa amb l'objecte d'induir el públic o determinats comportaments, principalment comercials.


FOTOGRAFIA:

Procediment tècnic que permet obtenir imatges permanents mitjançant un dispositiu òptic que produeix una imatge real sobre una capa fotosensible.

Art contemporàni: Expressió que es fa servir normalment per designar les obres d'art creades a partir de 1960. Sense perdre el caràcter històric, forma o crea un caràcter estètic.

Nítid: De forma precisa en els seus contorns, d'una gran netedat i claretat, no és gens confús. Es veu amb exactitud i perfecta definició.

Fotomuntatge: Conjunt de fotografies que formen un element nou.

Slowmotion: Gravació amb més quantitat d'imatges per segon, el que fa que es vegi més lent.

Videoart: Utilització de sons i imatges amb finalitat artística.

Atretzzo: Objectes, vestuari i decoració que es fa servir a la tale, al teatre...


PLANS: 

-Pla mitjà: Imatge del tronc del cos. Més ho menys apareix mig cos.

-Pla general: Hi apareix bàsicament tot. El cos sencer del protagonista o caràcter i tot el que l'envolta.

-Pla americà: Només surt 3/4 del personatge , pels genolls aproximadament.

-Primer pla: pla des de les espatlles fins el cap, surt la cara del personatge.

-Pla detall: s'enfoca alguna cosa en concret per remarcar que és important. Pla nítid i  ben enfocat

-Primeríssim primer pla: s'agafa una part del cos del personatge, com un ull, un dit, una mà...

-Pla nadir: pla en el que el punt de vista d'una càmara es troba perpendicular al terra i l'imatge té un camp de visió orientat de baix a dalt.

-Pla zenital: és el contrari al pla nadir. Aquest pla s'agafa des de assobre del que s'està fotografiant, de adalt a baix.