CINEMA
Tots els corrents cinematogràfics:
EXPRESSIONISME ALEMANY (El meu)
-
Introducció
L’expressionisme alemany, fou una vanguarda artística que tracatava des de la pintura, la música o el cinema.
Aquest moviment, el que pretenia era representar l’horror i la por d’Alemanya després de la seva participació i derrota en la Primera Guerra Mundial.
El expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, on predominés la visió interior de l'artista –l'"expressió"– enfront de la plasmació de la realitat –la "impressió"–.
L'expressionisme sol ser entès com la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant més importància a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat
Amb els seus colors violents (en la pintura), la seva temàtica de soledat i de misèria, l'expressionisme va reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig vehement de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges
2. Característiques d’estil
El cinema expressionista va imposar a la pantalla un estil subjectivista que oferia en imatges una deformació expressiva de la realitat, traduïda en termes dramàtics mitjançant la distorsió de decorats, maquillatges, etc., i la conseqüent recreació d'atmósferes terrorífiques o si més no inquietants. El cinema expressionista es caracteritza per la seva recurrència al simbolisme de les formes, deliberadament distorsionades amb el suport dels distints elements plàstics. L'estètica expressionista prengué els seus temes de gèneres com la fantasia i el terror, reflex moral del neguitós desequilibri social i polític que agità la República de Weimar aquells anys.
Les principals característiques del expressionisme alemany que estan presents en aquesta imatge son:
• Predomini de les ombres sobre la llum, l'atmosfera bromosa i ombrívola que caracteritza la tradició mítica i fantàstica del univers d'aquesta corrent de cinema.
• Les perspectives esgarrades, tal i com es pot veure amb la ruta de fugida o el perfil impossible de les taulades.
• Decorats gòtics que accentuen la sensació d'amenaça que emmascara tota la posada en escena. En aquest cas concret el decorat de formes dentades i agudes en recorden aquestes formes gòtiques en les que el expressionisme alemany es recreava estèticament.
• Il·luminació artística i creativa, on els blancs i negres violents configuren la confusió i l'angoixa que viuen els personatges. Pel que fa a il·luminació es pot remarcar també que l'expressionisme fa servir un sistema totalment artificial i antinatural, fugim del realisme d'altres corrents cinematogràfiques europees contemporànies.
• Posada en escena volgudament antirealista, aconseguida amb roba pintada,de manera inharmònica, contravenint totes les regles de la perspectiva.
L'ús de la diagonal que a l'expressionisme era la posició adequada a un món inestable i en continua fugida de la realitat. Es veu clarament en el nostre exemple en el camí erràtic i en zig-zag que segueixen els personatges.
• La mateixa aparença dels actors, gaire bé fantasmagòrica, més caricatura que personatges reals, vestits i maquillats de manera estranya i de forma exagerada. Els personatges acaben convertits en una forma abstracta més que es confon amb el decor
3. Característiques tècniques
El 1917 es creà per ordre de Hindenburg (mariscal alemany en la primera guerra mundial) –seguint una idea del general Ludendorff (militar alemany sota les ordres de Hindenburg) – l'UFA (Universum Film Aktien Gesellschaft), amb el suport del Deutsche Bank i la indústria alemanya, per a promocionar el cinema alemany fora de les seves fronteres. El segell UFA es caracteritzà per una sèrie d'innovacions tècniques, com:
-
La il·luminació focal (tipus de llum més intensa i centrada que té per objectiu iluminar un espai d’interès molt concret)
-
Els efectes especials –com la sobreimpressió (Efecte que es produeix quan s'impressiona dues vegades el mateix fragment de pel·lícula, filmant cada vegada imatges diferents que adquireixen significat amb la sobrexposició)
-
Els moviments de càmera –com la «càmera desencadenada (Quan la càmera es mou permanent ment en tots els seus eixos, rotant o traslladant-se lliurement, gràcies a una grua. També es pot combinar amb moviments de lent i diferents angulacions, però sempre en continuïtat)»–
El disseny de decorats:
Era un cinema d'estudi, amb un marcat pes de la preproducció, que assegurava el control del director sobre tots els elements que incorrien a la pel·lícula. Per altra banda, el muntatge lent i pausat o les el·lipsis temporals creaven una sensació de subjectivitat, d'introspecció psicològica i emocional.
Finalitat:
Mostrava la naturalesa dual de l'home, la seva fascinació pel mal, la fatalitat de la vida subjecta a la força del destí. Es pot assenyalar com a finalitat del cinema expressionista la voluntat de traduir simbòlicament, mitjançant línies, formes o volums la mentalitat dels personatges, el seu estat d'ànim, les seves intencions, de tal manera que la decoració aparegui com la traducció plàstica del seu drama
4. Antecedents
L’expressionisme Alemany no va arribar al cinema fins passada la primera guerra mundial, quan ja havia pràcticament desaparegut en altres àmbits artístics.
El cinema Alemany comptava amb una important indústria des de finals del segle
XIX i Hamburg va ser la seu de la primera Exposició Internacional de la Indústria Cinematogràfica al 1908. Amb tot això, abans de la guerra el nivell artístic de les produccions expressionistes era més aviat baix, eren orientades al consum familiar i vinculades a l’ambient burgès i conservador.
Més endavant a partir de 1913 ja van començar a realitzar-se produccions de major relleu artístic, amb més utilització d’exteriors i millors decorats, també es desenvolupa l’il·luminació i el muntatge.
Durant la guerra es va potenciar la producció Nacional, amb obres tant de gènere com d’autor, destacant obres de Paul Wegener, iniciador del cinema fantàstic, que és el gènere habitualment considerat el més típicament expressionista