CCCB, William kentridge
El passat dia 17 de febrer vam assistir al CCCB de Barcelona per visitar l'exposició del Willaim Kentridge.
WILLIAM KENTRIDGE, EL QUE NO ESTÀ DIBUIXAT
Abans de començar l'exposició ens vam posicionar en el seu context per així poder entendre millor les seves obres. Ell va néixer a Sud Àfrica l'any 1955, on la població en aquella època estava dividida entre els "blancs" i els "negres". (els blancs eren els que tenien més privilegis).
Al ser blanc, ell va gaudir de tots els luxes que això li comportava, però també va patir i viure aquesta discriminació pel fet de que els seus pares eren advocats que estaven en contra d'aquesta llei. Amb això, a les seves obres ens mostra com ell vivia tot això, és a dir, la visió que ell tenia.
Obres
Les seves obres són caracteritzades perquè estàn creades per una seqüència d'imatges (stopmotion). Treballa amb carbonet i dibuixava gairebé sempre sobre la mateixa llàmina, borrant i tornant a dibuixar, d'aquesta manera al resultat final es podia veure restes dels dibuixos anteriors. Les seves obres són mudes i en blanc i negre, encara que en algunes incorpora colors com el blau o el taronja/vermell. Si que hi incorpora música a les obres.
Mina, 1991
Aquesta obra és protagonitzada per Soho (el principal personatge de les seves obres), on es veu que és el cap d'unes mines on està explotant tant els treballadors com el terreny on es treballa. En aquesta es pot veure perfectament en les males condicions que es treballa i com viu la població sota terra. Al protagonista Soho, li interessa que fagin mà d'obra per tal de guanyar diners. Els té a tots controlants, i fins i tot hi apareixen animals (com el rinoceront) fent referència a la part exòtica d'Àfrica, i que d'alguna manera tembé controla. En algunes escenes es veu com Soho està simplement estirat el llit, però d'alguna manera els té a tots controlats i vigilats. Ell està còmode al llit mentre els treballadors patint per la seva vida.
Aquesta va ser la segona obra de stopmotion que vam veure d'ell i em vaig quedar igual de bocabadada que a la primera. És increible com aconsegueix el moviment i els detalls sense deixar-se res i que es vegi tant clar. A més a més veus les marques que queden de les seqüències anteriors i veus el procés.
Video info YT
Fèlix a l'exili, 1994
En aquest aobra veiem moltes persones mortes on l'artista aprofita la seva silueta (marcant-la de color diferent; el taronja) per anar creant el paisatge. Amb això el qu evol es representar una realitat, i és que tots aquests coses morts ha estat efecte de tot el que després s'ha creat, i representant-ho d'aquesta manera ho recorda.A més a més hi ha uns papers de diari aque a poc a poc van tapant el scoses, que pot representar la premsa. També hi apareix una dona (que teoricament s'anomena Nanndi) que el que fa es mostrar-li al Fèlix que hi ha a fora.
Opinió personal
Realment aquesta exposició em va sorprendre peruè només al veure la primera obra de stopmotion ja em vaig quedar assombrada de com utilitza la seva tècnica i com aconsegueix tots els detalls que la fan importanat. Em vaig fixar molt com esqueda la marac del procés marcada en les llàmines, el qu eli dona també un toc perquè l'espectador s'en adoni.
Cada obra em va semblar única d'alguna manera i vaig saber veure tot l'esforç i treball que ha dut a terme l'autor. Jo vaig ser el grup que va entrar a veure l'exposició després d'have creat la meva propia obra del seu estil i vaig poder veure i apreciar bé tot el qu eha treballat, a més a més de veure que no tenia ni punt de comparació amb el que havia fet jo. Crec que si hagues visitat abans l'exposició hagues estat més inspirada per fer la meva obra.
El meu stopmotion
La meva obra consisteix en un ull, que se li va dilatant la pupil·la, fins que finalment es torna tot negre com si l'haguessin poseit.