CREACCIÓ D'UN CÒMIC
Activitat prèvia
00. Definició i trets distintius
Un còmic és un gènere artístic, narratiu i gràfic basat en explicar una història per mitjà de personatges, els quals apareixen fent alguna acció dibuixada en una successió de vinyetes.
Característiques:
- Els còmics poden ser muts o poden estar acompanyats d'aspectes verbals afegits per mitja de bafarades que representan les veus del personatges.
- També hi poden aparèixer moltes onomatopeoies, que són un component visual molt fort i estan incorporades a la resta del dibuix.
- La temàtica és il·limitada. és a dir, cada autor crea el contingut de la manera que li agrada i de com la vol transmetre.
- Normalment el còmic va dirigit a tota mena de públic, i per això se'n creen de diferents remàtiques, com ara: còmic d'aventures, de ficció, infantils, fantasía...
- La seva finalitat es distreure a l'espectador o fins i tot adocrinar amb el que s'explica en aquest.
01. Història del còmic
Per parlar de l'origen dels còmics hauriem de viatjar a l'antic Egipte, ja que els egipcis representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven a sobre de papirs. A més a més també feien murals composats per dibuixos i textos.
A més a més de relacionar-ho amb els egipcis, també es pot dir que més edavant es pot relacionar el còmic amb els retaules medievals, en els quals s'explicava al poble històries mitjançant imatges.
Tot i això, les primeres pàgines amb històrietes a un diari va ser al 1893, al diari "New York World". Hi apareixa un personatje anomenat Yellow Kid, que anava vestit amb un camisó molt llarg. El text es va incluir a les vinyetes com a títols o fins i tot s'incorporava dins del camisó del personatge.
02. La vinyeta
La vinyeta és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda encuadrat. Tradicionalment era de forma quadrada o rectangular, però amb el pas del temps ha anat evolucionant i avui en dia cada autor utilitza la que millor s'adapta als seus interessos.
Cada autor imposa les normes d'estil, i fins i tot a vegades es prescindeix de la vinyeta i s'utilitza un color de fons com a element diferenciador, o divideix un mateix dibuix en vinyetes diferents.
La persecctiva és des del punt de vista de l'espectador. Hi ha diferents tipus: normals, contrapicats, picats... Pel que fa als plans, n'hi ha de tota mena i els que ja coneixem; pla detall, general, mig curt, primer pla, pla americà...
Alguns exemples de diferent distribució, angles i plans de vinyetes són els següents:
03. Els personatges
Els personatges són molt senzills i expressius, tot depen dels dibuixos i com estiguin fets, però acostumen a tenir aquestes característiques. Les postures del cos defineixen molt el que està passant i acostumena a ser molt flexibles.
04. Els textos i símbols gràfics
Pel que fa a la part de text pot aparèixer de diferents maneres:
- Globus: apareix quen un persoantge parla o pensa, és el recurs més bàsic.
- Cartutxos o cartel·les: expliquen o aclaren que passa a la vinyeta, o simplement avança amb l'història.
- Onomatopeies: és quan es representa algun so exagerat
- Metàfores visuals: expressen una idea o alguna altra cosa amb signes o alguna imatge.
El tipus de text més utilitzat als còmics seria el diàleg, que aniria dins dels globus. També hi apareixen fragments narratius en alguns casos, que anirien dins dels cartutxos.
05. El muntatge
Una de les transicions entre vinyetes més importants és l'el·lipsis. Aquests tracten de l'eliminació d'una part amplia de la situació de la història. Això es fa perquè es considera que el fragment és irrellevant i no aporta gaire cosa a la narració, és a dir, que l'espectador seguiex entenen la història sense quee hi aparegui. L'el·lipsi és un recurs narratiu que consta en presentar només els fragments que es consideren més importants i significatius d'un relat.
La indústria del còmic és un treball que és col·letiu i hi ha diferents tasques:
- Dibuixant: Realitza l'esbós i el resultat final dels dibuixos del còmic
- Entintador: Realitza les pàgines, anomenades llapis final, amb l'objectiu d'aconseguir una pàgina neta i comprensible visualment per l'espectador. Marca els detalls que no es veuen bé i amb això també facilita la posterior aplicació de color.
-Retolador: És una tasca que es pot fer tant a mà o a ordinador. Quan es fa a mà, s'acostuma a traçar una pauta a llapis per mantenir a un mateix nivell les lletres, i després s'escriuen els textos en majúscules.
- Colorista: És la persona que coloreja els còmics.
06. Bibliografia
INFORMACIÓ/CARACTERÍSTIQUES CÒMIC ERÒTIC
INFORMACIÓ/CARACTERÍSTIQUES CÒMIC ERÒTIC
Què és un còmic Eròtic?
Un còmic eròtic és un gènere de còmic que es caracteritza per l'explotació de diversos elements relacionats amb la luxúria, que solen incloure la temàtica eròtica, l'homoerotisme, la presentació del nu i el seminu, la temàtica relacionada amb la sexualitat i la presentació de material explícit (presentació de sexe explícit).
A causa de la seva destinació popular, al caràcter irreal de les seves temàtiques i presentacions i els seus paràmetres de censura limitats només a certa càrrega sexual, no qualifica aquest gènere com a obscenitat o pornografia.
Característiques del gènere
El còmic ha retratat amb gran bellesa l'erotisme, com el cinema, la fotografia o la literatura, però amb la particularitat del seu llenguatge, que li ha ofert oportunitats més versàtils en l'art de suggerir, amb la infinita llibertat del novel·lista i la destresa de l'il·lustrador, intèrpret precís de l'anatomia humana.
Autors més importants
Són molts els que tendeixen a associar el còmic eròtic amb l'italià Maurilio (Milo Manara) (1945), o almenys a evocar el seu ideal de bellesa femenina, de figura esvelta, llarga cabellera (bruna o pèl-roja) i una inconfusible mirada, sensual i provocadora -que el mateix autor ha reconegut que és el més difícil d'expressar-. Una imatge idealitzada que representa a la dona moderna en l'època de l'alliberament sexual.
-
Milo Manera 2. Paolo Serpieri 3. Guido Crepax 4. Forest 5. Guy Peellaert 6. Paul Cuvelier 7. Harvey Kurtzman
Còmics Eròtics
-
Judía Verde: és un còmic eròtic en format de revista que a més a més és d’humor. Les il·lustracions són més bé caricatures, no són realistes, i això és el que fa que tingui també aquest aire d’humor, a part del text que hi apareix.
-
Còmico eròtico
-
El Víbora: 1979 la editorial La cúpula renova la imprenta de la revista El Víbora, que s’especialitza en fer una revista cap a un públic adult pel gust de trencar amb els tabús socials i morals de l'època